30 anys després...

He ensopegat amb aquestes dades i les he trobat interessants.
Cal dir que no les he contrastat i per tant no asseguro que siguin del tot correctes.

Any 1978

Sous
Salari base d'administratiu de 2ª: 28.000 Pts (168€) mensuals
Salari mínim interprofessional: 18.000 Pts (108€) mensuals

Valor immoble
Pis de 90 m2 a l’extraradi d'una gran capital: Entre 400.000 i 600.000 Pts (de 2.400 a 3.600€)

Carburant
Litre de gasolina: 24 Pts (0,14€)

Diversos
Diari: 8 Pts (0,05€)
Transport públic: 5 Pts (0,03€)
Barra de pa: 9 Pts (0,055€)

Any 2008

Sous
Salari base d'administratiu de 2ª: 872€ mensuals
Salari mínim interprofessional: 600€ mensuals

Valor immoble
Pis de 90 m2 a l'extraradi d'una gran capital: entre 220.000 i 350.000€

Carburant
Litre de gasolina: 1,10€

Diversos
Diari: 1€
Transport públic: 1€
Barra de pa: 0,6€


Amb aquestes dades es pot dir que:

Un treballador mig podia comprar el 1978:

1 Pis amb 17 mensualitats (1 ANY I MIG)
1166 Litres de gasolina amb 1 mensualitat
3500 Periòdics amb 1 mensualitat
5600 Bitllets d'autobús amb 1 mensualitat
3111 Barres de pa amb 1 mensualitat

Un treballador mig pot comprar el 2008:

1 Pis amb 320 mensualitats (26 ANYS I MIG)
792 Litres de gasolina amb 1 mensualitat
872 periòdics amb 1 mensualitat
872 bitllets d'autobús amb 1 mensualitat
1585 Barres de pa amb 1 mensualitat

El 1981 la pressió fiscal a Espanya era del 13,8%, el 2007 estava entorn del 36%.

I tu, què tens?

Avui he sentit una frase, que en els temps que corren, pot ajudar a més d'un/a.

"Allò que una persona té realment, és allò que hi ha al seu interior"
Oscar Wilde

Homenatge

Homenatge de la societat civil a Lluís Maria Xirinacs.

"Lapsus linguae" o traïció del subconscient?

El presentador del Telediario de TVE-1, va obrir la crònica esportiva de dilluns passat, dient que la jornada de Lliga del cap de setmana "no ha estat bona per als equips espanyols", en referència a l'empat del Reial Madrid davant l'Espanyol i a la golejada que el Barça li va propinar a l'Atlètic de Madrid.

Lapsus linguae o traïció del subconscient?



Lapsus linguae: Locució llatina que significa "error o entrebanc involuntari i inconscient al parlar".
Subconscient: Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l'estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.

Preguntes...

Que RENFE no funciona tal com correspondria a un transport públic de qualitat, no és nou. Fa anys que s’arrosseguen deficiències i falta d’inversions, que provoquen que els qui usem aquest servei diàriament, hagem patit en més d’una ocasió retards, talls a les vies, aturades inacabables i altres despropòsits.

D’un temps ençà, sembla que per mirar de calmar els ànims dels usuaris, s’han fet algunes inversions. Algunes d’elles força curioses, com instal·lar caixes com aquesta a totes les estacions.


Un dia d’aquests li demanaré al cap d’estació que me n'expliqui alguna cosa.

2300 km from home

Propera destinació, Aalborg.

De mica en mica sembla que l'experiència comença a agafar forma, però segur que dies amb tanta intensitat d'esdeveniments com els que va viure el Bernat els primers dies del seu Erasmus costen de superar.

A partir d'ara, el seu bloc serà una aturada obligada a la xarxa.

L'home a la recerca de sentit

Viktor Frankl visqué en primera persona la tortura i l’horror dels camps de concentració nazis. En aquest llibre ("L'home a la recerca de sentit: el camp de concentració viscut per un psicòleg" Barcelona: Edicions 62, 2005), l’autor ens explica com havent perdut pràcticament tot el que tenia, patir les brutalitats més inimaginables i ser a punt de morir en més d’una ocasió, fou capaç de viure totes aquelles dificultats amb dignitat.

“Si no és a les teves mans canviar una situació, sempre pots triar l’actitud amb què l’afrontes.”
Viktor Frankl

Decisions

Les decisions encertades són el resultat de la experiència
i la experiència acostuma a ser el resultat de les decisions equivocades.
Anthony Robbins

No tota la culpa és d’Air Berlin

Que Air Berlin i la majoria de grans empreses que operen al nostre país no usin el català per comunicar-se amb els seus clients, no és exclusivament culpa de les companyies. El problema rau en el concepte d’estats on ens trobem. Ni França ni Espanya veuen la seva diversitat lingüística com un fet propi, sinó més aviat una singularitat regional, que està molt bé per a assumptes de segon ordre, però poc adequada pels assumptes “seriosos”. Totes les llengües es consideren “regionals” a excepció del castellà i el francès, que són les que alguns tenen per “estatals”.

Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.

Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.

El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.

- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.

- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.

Llarga vida al lloguer!

Que l'habitatge és un greu problema per a moltes famílies, fa temps que ha deixat de ser notícia. Però notícies com aquesta, encara tenen la capacitat de sorprendre'm.

Riure per no plorar

A hores d'ara més o menys tothom ja deu haver sentit parlar de la polèmica que ha generat l'editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols d'aquesta companyia aèria, en resposta a la petició que fa uns dies, li va enviar la direcció general de política lingüística de les Illes Balears, en què es demanava que es garantís "l'ús adequat de les llengües oficials a les Illes" i al mateix temps es fes un esforç per "garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l'ús correcte de la seva llengua".

El menyspreu cap a la nostra llengua és escandalós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-------------------------------
L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s'en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nord-est d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears té un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials, com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa de bord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?
Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. De les carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Som pols d'estrelles

“La història més bella del món” és un llibre amb el que els seus autors volen explicar l'origen de l'univers, de la vida i de l’espècie humana, d’una manera planera i entenedora.

Molts fragments m'han semblat interessants. En deixo aquí un parell que ajuden a fer-se'n una idea.

“El Sol és una estrella de segona generació, és a dir, feta a partir de les deixalles d'estrelles anteriors. Tot el sistema solar, incloses les formes vives, participen d'aquesta descendència. Fa uns 4.500 milions d'anys, nasqué el nostre Sol a la perifèria d'una galàxia espiral de 8.000 milions d'anys, la Via Làctia.”

“Si reduïm els 4.500 milions d’anys del nostre planeta a un sol dia, suposant que ha aparegut a l’hora zero, la vida neix cap a les cinc de la matinada i es desenvolupa durant la resta del dia. Cap a les vuit de la tarda tenim només els primers mol·luscs. Després, a les onze de la nit, els dinosaures, que desapareixen quan falten cinc minuts per tres quarts de dotze, per deixar el camp lliure a l’evolució ràpida dels mamífers. Els nostres avantpassats no sorgeixen fins als cinc últims minuts abans de mitjanit i veuen doblar el volum del seu cervell ben bé a l’últim minut del dia. La revolució industrial ha començat només fa una centèssima de segón!”

REEVES, Hubert; ROSNAY, Joël de; COPPENS, Yvens; SIMONNET, Dominique. La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Ploramiques?

Potser hi ha qui té la sensació que molts catalans sempre ens estem queixant, que si ens fan això, que si no ens donen prou, que si la llengua, etc... que som uns ploramiques, vaja. Però és que hi ha coses que no puc arribar a entendre.

Publicat al "Racó Català".
"Ahir va tenir lloc a les instal·lacions del FC Barcelona la roda de premsa oficial prèvia al primer partit de la final de la lliga ACB estatal de bàsquet que jugarà l'equip blaugrana contra el TAU basc. La coincidència ha fet que els capitans de tots dos equips, Roger Grimau i Sergi Vidal, siguin catalans i catalanoparlants, i era en aquesta llengua en la que es disposaven a respondre les preguntes dels periodistes. Malgrat això quan Sergi Vidal, del TAU, mirava de respondre la primera pregunta, es va trobar amb la negativa de l'ACB.
De fet fou el responsable del club a la roda de premsa el que, seguint les estrictes indicacions de l'ACB, xiuxiuejà a l'orella de Vidal que havia de ser "en castellà", idioma en el que va continuar la seva intervenció. Posteriorment Roger Grimau, seguint les instruccions de l'ACB, comença la seva intervenció en castellà. Als pocs segons un periodista demana si pot declarar en català, i el delegat del club respon que "no" perquè "es una roda de premsa de l'ACB" i indica a un Grimau cada cop més sorprès que segueixi "en castellà" [vegeu la seqüència completa en vídeo]. Recordem que a les rodes de premsa de l'Eurolliga de bàsquet, o fins i tot a les de la NBA, un jugador pot fer les seves declaracions en català; en canvi a la lliga ACB és obligatori emprar-hi el castellà."

Comença l'estiu!

Tot i que oficialment l'estiu no començarà fins el dia 20 de juny a les 23:59, jo l'estrenaré aquest cap de setmana amb la FiraBirra. Enguany serà la 5a edició i ja comença a ser tradició inaugurar l'estiu amb cervesa i música en directe i acabar-lo amb l'Estirada de corda del diumenge de Festa Major.

I aquí us deixo 2 vídeos de cervesa i bon temps...

Enquestes

Que les enquestes són "aproximacions" a la realitat i que segons com i qui les fa, els resultats són uns o uns altres és força evident. Per això, el millor és agafar els resultats amb pinces.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat l'estudi "Llengua i identitat a Catalunya 2008". Un seguit d'enquestes fetes a més de 1.100 residents al Principat de Catalunya de més de 15 anys. Segons aquest estudi dut a terme amb un marge d'error del 3%, entre un 52% i un 62% dels catalans votarien 'SÍ' en cas que es convoqués un referèndum d'autodeterminació al Principat.

A part d'aquesta dada que m'ha sorprès molt gratament, de l'enquesta també se'n pot treure una idea dels hàbits lingüístics dels catalans (un 47% s'expressa habitualment en castellà i un 43% en català), i informació sobre el sentiment o identitat nacional dels enquestats (el 31,3% es declara tant català/na com espanyol/la).

Aquests resultats, llegits amb totes les precaucions que pertoca al tractar-se d'una enquesta, ajuden a trencar el clixé que molta gent té dels partidaris de la independència.

Versions 2.2

Mapes i simbologia

Versions 2.1

Jordi Alsina i Bilbeny és un historiador que ha desenvolupat teories sorprenents.

Enigma Cervantes

El descobriment d'Amèrica

Versions 2.0

Veritat?
Mentida?
Suposo que hi ha arguments per tots els gustos.

Joc net?

Fa uns dies arribava la noticia: “El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) dóna la raó a la Federació internacional de Bowling i reconeix l’oficialitat de la Federació Catalana”.

La resolució manté que la legislació espanyola no pot incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com és una federació esportiva, i això obre les portes a moltes altres federacions esportives catalanes que tenen voluntat de competir internacionalment.

No sé fins a quin punt podem celebrar la decisió del (TAS) i creure que per fi s’ha trobat una via que ens permetrà competir internacionalment en la majoria d’esports, o és un altre d’aquells episodis on l’eufòria inicial acaba convertint-se en indignació, quan el govern espanyol boicoteja el reconeixement.

Bé, el cas és que amb això de les seleccions catalanes ja n’hem sortit escaldats en més d’una ocasió i val més ser prudents. Però avui he llegit al web de la “Plataforma pro-seleccions esportives catalanes” que l’handbol pot ser el següent de la llista i això ja comença a tenir un altre aspecte. Primer perquè l’handbol és un dels esports més importants a casa nostra i després perquè és el que més m’estimo.

Aquí podeu consultar els esports on Catalunya ja té el reconeixement internacional.

Punt i a part

"Pren temps per triar un amic, però sigues més lent en canviar-lo."
Benjamin Franklin (1706-1790). Estadista i científic.

Des d'Argentina (2)

Dissabte una altra final, on només podem contemplar una opció: GUANYAR!
I si no, una cervesa...

Repressió xinesa

Ahir, la policia xinesa va detenir el periodista Shi Tao, condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat el règim xinès i haver atemptat contra l'autoritat l’any 2002. Fonts pròximes al detingut expliquen que ja és a la galeria d'ingressos de la presó Federal de Beijing.
El Tribunal Suprem xinès va denegar fa dues setmanes que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, que va dir la setmana passada que presentaria un recurs al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

Ara us proposo que canvieu unes paraules del text:
- “policia xinesa” per “Mossos d’Esquadra”
- “periodista Shi Tao” per “terrassenc Francesc Argemí, Franki”
- “règim xinès” per “bandera espanyola”
- “presó Federal de Beijing” per “presó Model de Barcelona”
- “Tribunal Suprem xinès” per “Tribunal Suprem espanyol”

Hi ha coses que s’haurien d’anomenar i denunciar per igual aquí i a la República Popular de la Xina.

Espardenyes de 100€?

Aquest estiu, les espardenyes de set vetes seran la nova sensació als aparadors amb més "glamour", i és que Lacoste ha apostat pel nostre calçat més genuí. Tal com podeu veure a la secció de calçat del seu web, les espardenyes apareixen com un dels productes estrella d'aquest any.

El curiós del cas, és que en aquesta ocasió, serà la imitació la que costarà 10 vegades més que el producte original.

Des d'Argentina (1)

Ahir em van dir que l'Ignasi, des que va arribar a l'Argentina ha obert un bloc per anar comentant el seu dia a dia.
Hi he entrat i m'he trobat amb aquest post. Jo l'he trobat genial.

Què és Catalunya?

Una mica d'humor per acabar la setmana, recordant el gran programa d'en Mikimoto, "Persones Humanes".

Tinc una cita!

Cada diumenge a les 22:30, TV3 emet el programa "Qui els va parir!". La veritat és que no és un dels programes de televisió que més m'interessi, però aquesta setmana la Jana en serà una de les protagonistes.
Només espero que després del seu debut televisiu, a la Jana no li pugin els fums i em segueixi fent una rialla quan ens creuem pel carrer.

1r aniversari de l'Ateneu Mulei

Aquest cap de setmana l'Ateneu Mulei està de celebració.
Un any d'activitat, il·lusió i bon ambient són un bon motiu per celebrar-ho amb una colla d'actes i felicitar a tots els qui d'una manera o altre, ajuden a tirar endavant aquest projecte.

15 anys sense Guillem Agulló

En record i homenatge.

II Travessada (2)

Aquest diumenge es va dur a terme la IIa Travessada Molins de Rei – Vilafranca del Penedès. Una prova organitzada pel Centre Excursionista Molins de Rei (CEM) i que puntua per la Copa Catalana de Caminades de Resistència.
La caminada va començar a les 6 del matí, bona hora per posar-se a caminar i fer un bon nombre de quilòmetres abans que el Sol comenci a picar, però molt dolenta si el dia abans has anat a dormir a la 1, després d’haver perdut el tercer partit de la Fase de Permanència i d’haver-te discutit amb l’àrbitre del partit. Tot plegat feia preveure que els 45km es farien força durs.
Però bé, allà estàvem. A la Plaça dels Països Catalans a les 6 en punt del matí es donava el tret de sortida i el carrer Verdaguer quedava inundat amb bona part dels 600 participant que es van poder inscriure. La resta, els que no es veien amb forces de completar tot el recorregut, anirien amb autocar fins al quilòmetre 20.
Ens vam prendre la jornada amb molta calma, l’objectiu era arribar sencers a l’estació de Vilafranca i no vam escatimar minuts a cap dels avituallaments que hi havia al llarg de tot el recorregut. Al final 9 hores i 30 minuts, unes 5 hores més que els “bojos” que a quarts d’11 del matí ja eren a Vilafranca. Nosaltres a aquella hora tot just érem a la meitat de la prova!
Els 5 quilòmetres finals són els que es van fer més durs, portàvem 40 quilòmetres a les cames i el Sol escalfava de valent. Però cap a 2/4 de 4 de la tarda ja brindàvem amb cava al punt d’arribada, molt satisfets d’haver assolit l’objectiu i amb ganes de repetir-ho l’any vinent a la Molins – Montserrat.

Normalitat?

A la versió digital del diari Avui llegeixo: "La nova pel·lícula de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, rodada a la capital catalana i a Astúries l'estiu passat, s'estrenarà al setembre, i a Catalunya només es veurà en català o en versió original subtitulada (...)".

El que seria normal a qualsevol país del món, que un film es projectés en la llengua del país i en versió original, a casa nostra és notícia. Que ho sigui, és un clar exemple de fins a quin punt el català segueix discriminat en molts àmbits.

Llengües

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Avui l'entrevistaven al programa de ràdio "Món a RAC1" per presentar el seu nou llibre "El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva".
L'entrevista que transcric a continuació no és la de RAC1. Aquesta, la va publicar El Mundo el 17 de març passat i em sembla que us donarà una idea del perquè m'han sorprès les seves paraules. No pel què diu sinó des d'on ho diu.
---------------------------------------

Dos hombres se enzarzan en una discusión. Cada uno de ellos empuña una letra, ñ por un lado y ç por otro. El nacionalismo lingüístico es el último libro del lingüista Juan Carlos Moreno, un ensayo en el que el autor ataca a aquellas lenguas que se consideran superiores y tratan de imponerse sobre el resto. Y aunque el objetivo no es una crítica directa al castellano, los recurrentes ejemplos de que se sirve le harán diana de más de una crítica. Él lo sabe. «Mucha gente que se lea el libro se quedará muy disgustada porque pensarán que voy a decir lo que ellos creen que es nacionalismo, cuando es justamente al contrario», dice.

Aviso para navegantes del autor: «Mi libro es un termómetro para saber si uno es nacionalista o no. Si a uno le gusta es que no es nacionalista, ahora como no le guste...es que es nacionalista».

Pregunta.-¿Qué entiende por nacionalismo lingüístico?

Respuesta.-Consiste en que una lengua está asociada a un centro de poder que puede ser de un país o de varios. En torno a eso, existe una ideología que defiende que la expansión de esas lenguas se justifica por la propia lengua y no por las circunstancias. Muchos lingüistas intentan justificar en motivos lingüísticos aspectos que no son lingüísticos, sino políticos o históricos.

P.-¿Por ejemplo?

R.-Que el español o el inglés tengan 300 millones de hablantes no es normal y no tiene nada que ver con la lengua. Hay gente que lo justifica diciendo que son lenguas mejores o más fácil de ser aprendidas esta es la ideología que he tratado de estudiar.

P.-¿Por eso en su libro habla más del nacionalismo lingüístico español que del catalán porque el primero tiene más poder?

R.-El objetivo no es el nacionalismo lingüístico español, sino los nacionalismos lingüísticos. Si el inglés es una lengua internacional no se debe a cuestiones de la lengua, sino que se debe a circunstancias históricas, políticas, que vienen del colonialismo

P.-¿Y el catalán?

R.-Según la definición que yo hago del nacionalismos lingüísticos, no existe ni el vasco, ni el catalán ni el gallego. A ningún catalán se le ocurriría pensar que su lengua se hablara en Málaga.Y sería extraño que el catalán fuera la lengua oficial en Castilla. Sin embargo que el castellano se considera lengua oficial en Cataluña se considera normal. Y no, es tan anómala una cosa como la otra. En la ideología nacionalista españolista, cuando hay un paso que pueda poner en duda que el castellano sea dominante, hay protestas.

P.-Muchos no están de acuerdo con esa afirmación.

R.-Las dos características que asocio al nacionalismo no las cumple el catalán. En cambio, sí las vemos en el español, que considera que la lengua propia es mejor que las demás, superior a las otras. El segundo rasgo de los nacionalismos lingüísticos es que la lengua de la nación se considera tan buena que lo mejor para los demás es que la adopten y substituyan esa lengua por la suya.

P.-¿Ha recibido críticas?

R.-Bueno, el libro acaba de salir, pero las recibiré.

P.-Últimamente se ha suscitado mucha polémica en Cataluña respecto a la lengua.

R.-En realidad en Cataluña no, la polémica viene de fuera. Pero todo ciudadano catalán tiene que conocer el catalán porque es lengua oficial de Cataluña y la Generalitat no puede consentir que haya un ciudadano que no sepa catalán. Yo lo llevaría más lejos: Creo que cualquier ciudadano español debería tener conocimientos de catalán porque estamos en un estado plurinacional y plurilingüístico.Para ser funcionario del estado deberían exigirse las lenguas del Estado pero eso se interpreta por la ideología nacionalista española como discriminación, cuando ellos nunca consideran discriminación exigir el castellano.

P.-¿Qué le parece que en Cataluña se multe a empresarios por no rotular en catalán?

R.-Es una estupidez, una tontería. Si en Cataluña no hay rótulos en catalán, ¿dónde los va a haber?

P.-Se ha criticado mucho la dificultad de escolarizar a los niños en castellano en Cataluña...

R.-Volvemos a lo mismo. Si uno se va a Alemania, ¿puede escolarizarse en árabe? No, tiene que escolarizarse en alemán y a todo el mundo le parece normal. Es de cajón. En Cataluña se debe estudiar en catalán porque es la lengua internacional de Cataluña, también lo es el castellano, pero es una lengua de segundo orden en ese sentido.

P.-¿Diría que en Cataluña hay un bilingüismo real?

R.-Sí, de hecho Cataluña es uno de los países más bilingües de Europa y quizás del mundo. En Cataluña hay gente que usa las dos lenguas indistintamente.

Be water, my friend

"Ningú no és vençut fins que no ha perdut el coratge."
"La sensació de derrota no es produeix en els fets, sinó en com reaccionem."
"No existeixen els problemes quan hi ha la voluntat de trobar la solució."
"No hi ha un destí llunyà, si hi ha un viatger determinat a recórrer tot el camí."
"Si creus que una cosa és impossible, la convertiràs en impossible."
"Pots convertir els obstacles en passarel·les cap als teus somnis, o en esculls si sense voler permets que els sentiments negatius, les preocupacions i la por, s'apoderin de tu."
Bruce Lee

Fer o desfer

"Un viatge no necessita motius. No triga a demostrar-nos que amb el sol fet de realitzar-lo en tenim prou. Creus que faràs un viatge, però de seguida és el viatge el que et fa, o et desfà."
Nicolas Bouvier

Vull arguments

Aquí us deixo un article de l'Alfons López Tena publicat al diari Público el 15 d'octubre del 2007, i una entrevista que li van fer a la COPE aquell mateix mes.
Els 2 documents valen la pena.

II Travessada (1)

El Centre Excursionista Molins de Rei ja ha obert el període d'inscripcions per la II Travessada Molins de Rei - Vilafranca del Penedès que es durà a terme el proper diumenge 6 d'abril. La marxa, puntuable per la XI Copa Catalana de Caminades de Resistència, té un recorregut aproximat de 45 km, o si es prefereix, un segon itinerari de 25 km.

Ja tinc resposta

Fa unes setmanes em preguntava per què Catalunya Ràdio havia deixat d'emetre "Els viatgers de la Gran Anaconda", un dels seus millors programes. Avui a l'"Avui", en Toni Arbonès ens aclareix algunes coses.

Curiositats

Avui he trobat aquest bloc.
Què me'n dieu?

Pel dret a decidir

9 DE MARÇ: CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES “PEL DRET A DECIDIR”

Coincidint amb la data de les eleccions espanyoles, les Plataformes Pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés han volgut donar un impuls a la campanya “Decideixo Decidir”. Aquesta campanya, que va començar per Sant Jordi de l’any passat té per objectiu recollir 500.000 signatures arreu dels Països Catalans per tal de demanar als Parlaments de Catalunya, País Valencià i de les Illes que reclamin el traspàs de la competència de convocatòria de referèndums.
De manera similar a quan es va fer la campanya sobre el Deute Extern, el diumenge 9 de març, jornada electoral, s’instal·laran taules de recollida de signatures als carrers de molts municipis catalans.
A Molins de Rei es volen instal·lar taules a 5 indrets, que funcionaran de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda.

Paella amb molt de suc

Aquest diumenge, des de l'Ateneu Mulei, s'organitza una paella-tertúlia que amb el títol -I què farem quan siguem independents? Al voltant del model econòmic i polític de la futura República Catalana- portarà a l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei a l'Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol i un dels impulsors del Cercle d’Estudis Sobiranistes, i en Jordi Martí i Font, coordinador i portaveu de la CGT de Catalunya.

Amb interlocutors d'aquest nivell debatent un tema com aquest, segur que l'acte valdrà molt la pena.

Les veus del desert

Al desert australià, una tribu aborigen irremissiblement condemnada a la desaparició va voler traspassar l'herència de la seva cultura ancestral a una persona d'una altra civilització. I per fer-ho va escollir l'autora d'aquest llibre, una nord-americana d'uns cinquanta anys que tot just acabava d'arribar al país i que s'havia interessat per establir contacte amb grups aborígens. En una improvisada cita enmig del desert amb alguns dels membres de la tribu, els ancians li van demanar que es desposseís de tot, i li van cremar la roba, les sabates, les targetes de crèdit... «Cal perdre-ho tot per guanyar-ho tot», li va dir l'únic que parlava la seva llengua. I aleshores, la van convidar a acompanyar-los en un viatge de tres mesos a través del desert, una travessia espiritual de la qual Marlo Morgan ha volgut deixar testimoni en aquest llibre extraordinari.

D'aquest llibre n'he llegit crítiques per a tots els gustos. Jo, us el recomano.

Circumstàncies impossibles

A vegades, quan et pregunto com han anat les classes, em dius que no entens algunes coses de les que et parlen els professors i que fins i tot dubtes de que ells entenguin el què estan dient.
Avui he provat d'apropar-me una mica més al "teu" món i només et puc dir que en això, jo no et puc ajudar. Per tot el demés, no ho dubtis.

Viu

"No és possible assegurar-se el futur,
només és possible perdre el present"
Ivan Klíma

5 anys de vergonya democràtica

Avui fa 5 anys del tancament del diari basc Egunkaria.
Vídeo

Viatgers

Aquest diumenge ens informaven que "Els viatgers de la Gran Anaconda" de Catalunya Ràdio es deixa d'emetre. Com que tinc ganes de poder seguir satisfent el meu viatger interior i administrar-me la imprescindible dosi de viatges setmanal que necessito, em disposo a buscar alternatives. De moment em quedo amb aquestes tres:
1- Visitaré més sovint el bloc de la Laura, que va dir que anava a estudiar a Xile i sembla que anar a l'altra punta de món no són prou quilòmetres.
2- He descobert el programa "Geografies" de COM Ràdio i em sembla que pot ser un molt bon recurs.
3- Navegant per la xarxa he ensopegat amb aquest bloc que ens proposa múltiples possibilitats i destins.

De moment ja torno a tenir prou material per perdre’m i imaginar el meu proper viatge.

La oportunitat és aquí, la oportunitat és ara

Un jove descrivia entusiasmat allò que volia fer amb la seva vida.
- I quan penses fer realitat els teus somnis? Va preguntar el mestre.
- Tan aviat com tingui la oportunitat de fer-ho. Respongué el jove.
- La oportunitat no arriba mai, la oportunitat ja és aquí. Li va contestar el mestre.
---------------------------------------

"Deixar les coses per demà, és matar la oportunitat."
Oscar Wilde

"La vida ens proporciona infinitat d'oportunitats per actuar, sense haver de preocupar-se per quin serà el resultat."
Walter Risso

Una decisió molt poc encertada

"Els viatgers de la Gran Anaconda" no és un programa de viatges sinó de coneixement del món. Per això fa servir el viatge com a metàfora de "vehicle" per acostar-nos a paisatges humans, físics, culturals, etc. d'arreu de la Terra.
A través de les vivències de les/els viatgeres/s, majoritàriament, de l'àmbit cultural català, l'espai pretén facilitar la descoberta d'altres realitats socials, culturals, polítiques o econòmiques actuals i, per comparació, també un coneixement més bo de nosaltres mateixos.
Com i on viuen els pobles i societats d'arreu de la Terra; què en pensen dels seus orígens, com ho representen, com s'organitzen, com evolucionen, com vesteixen, què mengen, com es relacionen, com s'expressen, etc.
Els viatgers/res protagonistes són autèntics "periodistes-reporters", i els seus relats, les notícies més fresques del món recollides sense intermediaris. Només és a través del coneixement mutu que podem facilitar l'entesa entre cultures i civilitzacions diverses, evitar la confrontació, gràcies a la comprensió, i fer del món un espai més habitable.
"Els viatgers de la Gran Anaconda" vol ser, doncs, una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà dels límits del nostre horitzó cultural, per agafar perspectiva d'allò que som i del que tenim.
-----------------------------

Així presenta el web de Catalunya Ràdio el programa que des de 1996 presenta en Toni Arbonès. Sense cap mena de dubte i tal com demostren els nombrosos premis rebuts, un dels millors programes que ha emès l'emissora.

Avui com cada dilluns escolto a través d'Internet el programa del dia anterior, i per la manera d'acomiadar-se dedueixo que aquest és l'últim programa!

La veritat és que no ho entenc. Fa un parell d'anys ja el van "reubicar" per dir-ho d'alguna manera, de les 9 a les 6 del matí dels diumenges. Suposo que era un primer pas per fer el que sembla que els responsables de la ràdio han acabat fent. Eliminar-lo de la graella de programes.

El camí cap a la felicitat

Aquestes cinc pautes les dóna el psicòleg Wayne Dyer i les trobo molt interessants.

1- Estima als altres. Digues a tothom a qui estimes, allò que sents cap a ells sempre que en tinguis ocasió. Això et permetrà compartir la teva alegria i també ajudar als altres a que se sentin estimats.
2- Oblida la paraula “impossible”. No deixis d’imaginar per gaudir d’una vida il·limitada. Si creus en la possibilitat d’alguna cosa, pots fer-la realitat. Ets allò que penses que ets.
3- Gaudeix de la natura. Destina una mica de temps a la teràpia que proporciona la natura. Una excursió o una passejada per la muntanya poden fer miracles.
4- Confia en tu mateix. No et justifiquis constantment. Només intenta que tot allò que facis sigui correcte i coherent amb els teus ideals. Viu la veritat que hi ha al teu interior.
5- Actua com si fos l’única vegada. Cada cop que facis alguna cosa, fes-ho com si fos la primera i última vegada. Això et donarà una perspectiva renovada i entusiasta en tot allò que facis.

Què vols aconseguir?

"L'ofici de viure" és un programa de Catalunya Ràdio sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat. Cada vespre, psicòlegs, terapeutes, filòsofs i escriptors parlen sobre conducta humana i emocions amb l'objectiu de donar pautes als oients per viure amb més plenitud.

El dia 31 de gener el programa girava entorn a la Llei de l'atracció. Jo personalment, estic convençut que funciona.
(clicant sobre l'enllaç del programa, el podreu escoltar)

Tàrrega 2007

A la Fira del teatre de Tàrrega, sempre hi ha espectacles que triomfen més que d'altres. Dels que vaig poder veure el 2007 em quedo amb aquest de la "Compagnie Midi 12".

Handbol

Ara que s'acaba l'europeu de Noruega, podem recordar algunes imatges "històriques".
vídeo 1
vídeo 2
vídeo 3
vídeo 4
vídeo 5

No hi faltis!

L'assemblea popular per un habitatge digne ens torna a convocar.

POTS!

L'Ironman és una de les proves més exigents del món. 3.800 metres de natació, 180 quilòmetres de ciclisme i 42,2 quilòmetres de cursa.

Després d'això procuraré no tornar a dir "no puc"...
1 de 1

100 anys d'estelades

L’any 1908 es va fer la fotografia més antiga que es conserva d'una bandera estelada. Enguany fa cent anys, d'una bandera que és més que probable que dissenyés Vicenç Albert Ballester.

1 de 1

Lluita pels teus somnis

Una caiguda no és un fracàs. És un repte, una oportunitat per aixecar-te i seguir lluitant, seguir creixent.
Steve Jobs, creador d'Apple, ho explicava el 2005 a la Universitat d'Stanford.
1 de 2
2 de 2

Violència...

La violència d'una de les parts és condemnada per la justícia, la majoria dels mitjans i la societat, arribant a tancar diaris i il·legalitzar partits polítics. La de l'altra part en canvi, es silencia i s'amaga.
1 de 4
2 de 4
3 de 4
4 de 4