Amb Déu o sense...

Últimament he sentit parlar d'aquesta campanya, que segons diuen els seus impulsors, "pretén sensibilitzar els ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general de la necessitat de fer-se visibles per evitar que les confessions religioses segueixin imposant les seves normes morals i els seus interessos particulars al conjunt de la societat".


Tot i que estic força d'acord amb l'objectiu que es persegueix, dubto molt que gastar diners pagant cartells publicitaris d'aquest estil, sigui la millor manera d'assolir-lo.

Homenatge

Homenatge de la societat civil a Lluís Maria Xirinacs.

L'home a la recerca de sentit

Viktor Frankl visqué en primera persona la tortura i l’horror dels camps de concentració nazis. En aquest llibre ("L'home a la recerca de sentit: el camp de concentració viscut per un psicòleg" Barcelona: Edicions 62, 2005), l’autor ens explica com havent perdut pràcticament tot el que tenia, patir les brutalitats més inimaginables i ser a punt de morir en més d’una ocasió, fou capaç de viure totes aquelles dificultats amb dignitat.

“Si no és a les teves mans canviar una situació, sempre pots triar l’actitud amb què l’afrontes.”
Viktor Frankl

Riure per no plorar

A hores d'ara més o menys tothom ja deu haver sentit parlar de la polèmica que ha generat l'editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols d'aquesta companyia aèria, en resposta a la petició que fa uns dies, li va enviar la direcció general de política lingüística de les Illes Balears, en què es demanava que es garantís "l'ús adequat de les llengües oficials a les Illes" i al mateix temps es fes un esforç per "garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l'ús correcte de la seva llengua".

El menyspreu cap a la nostra llengua és escandalós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-------------------------------
L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s'en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nord-est d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears té un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials, com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa de bord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?
Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. De les carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Som pols d'estrelles

“La història més bella del món” és un llibre amb el que els seus autors volen explicar l'origen de l'univers, de la vida i de l’espècie humana, d’una manera planera i entenedora.

Molts fragments m'han semblat interessants. En deixo aquí un parell que ajuden a fer-se'n una idea.

“El Sol és una estrella de segona generació, és a dir, feta a partir de les deixalles d'estrelles anteriors. Tot el sistema solar, incloses les formes vives, participen d'aquesta descendència. Fa uns 4.500 milions d'anys, nasqué el nostre Sol a la perifèria d'una galàxia espiral de 8.000 milions d'anys, la Via Làctia.”

“Si reduïm els 4.500 milions d’anys del nostre planeta a un sol dia, suposant que ha aparegut a l’hora zero, la vida neix cap a les cinc de la matinada i es desenvolupa durant la resta del dia. Cap a les vuit de la tarda tenim només els primers mol·luscs. Després, a les onze de la nit, els dinosaures, que desapareixen quan falten cinc minuts per tres quarts de dotze, per deixar el camp lliure a l’evolució ràpida dels mamífers. Els nostres avantpassats no sorgeixen fins als cinc últims minuts abans de mitjanit i veuen doblar el volum del seu cervell ben bé a l’últim minut del dia. La revolució industrial ha començat només fa una centèssima de segón!”

REEVES, Hubert; ROSNAY, Joël de; COPPENS, Yvens; SIMONNET, Dominique. La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Comença l'estiu!

Tot i que oficialment l'estiu no començarà fins el dia 20 de juny a les 23:59, jo l'estrenaré aquest cap de setmana amb la FiraBirra. Enguany serà la 5a edició i ja comença a ser tradició inaugurar l'estiu amb cervesa i música en directe i acabar-lo amb l'Estirada de corda del diumenge de Festa Major.

I aquí us deixo 2 vídeos de cervesa i bon temps...

Versions 2.2

Mapes i simbologia

Versions 2.1

Jordi Alsina i Bilbeny és un historiador que ha desenvolupat teories sorprenents.

Enigma Cervantes

El descobriment d'Amèrica

Des d'Argentina (1)

Ahir em van dir que l'Ignasi, des que va arribar a l'Argentina ha obert un bloc per anar comentant el seu dia a dia.
Hi he entrat i m'he trobat amb aquest post. Jo l'he trobat genial.

Què és Catalunya?

Una mica d'humor per acabar la setmana, recordant el gran programa d'en Mikimoto, "Persones Humanes".

1r aniversari de l'Ateneu Mulei

Aquest cap de setmana l'Ateneu Mulei està de celebració.
Un any d'activitat, il·lusió i bon ambient són un bon motiu per celebrar-ho amb una colla d'actes i felicitar a tots els qui d'una manera o altre, ajuden a tirar endavant aquest projecte.

Normalitat?

A la versió digital del diari Avui llegeixo: "La nova pel·lícula de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, rodada a la capital catalana i a Astúries l'estiu passat, s'estrenarà al setembre, i a Catalunya només es veurà en català o en versió original subtitulada (...)".

El que seria normal a qualsevol país del món, que un film es projectés en la llengua del país i en versió original, a casa nostra és notícia. Que ho sigui, és un clar exemple de fins a quin punt el català segueix discriminat en molts àmbits.

Llengües

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Avui l'entrevistaven al programa de ràdio "Món a RAC1" per presentar el seu nou llibre "El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva".
L'entrevista que transcric a continuació no és la de RAC1. Aquesta, la va publicar El Mundo el 17 de març passat i em sembla que us donarà una idea del perquè m'han sorprès les seves paraules. No pel què diu sinó des d'on ho diu.
---------------------------------------

Dos hombres se enzarzan en una discusión. Cada uno de ellos empuña una letra, ñ por un lado y ç por otro. El nacionalismo lingüístico es el último libro del lingüista Juan Carlos Moreno, un ensayo en el que el autor ataca a aquellas lenguas que se consideran superiores y tratan de imponerse sobre el resto. Y aunque el objetivo no es una crítica directa al castellano, los recurrentes ejemplos de que se sirve le harán diana de más de una crítica. Él lo sabe. «Mucha gente que se lea el libro se quedará muy disgustada porque pensarán que voy a decir lo que ellos creen que es nacionalismo, cuando es justamente al contrario», dice.

Aviso para navegantes del autor: «Mi libro es un termómetro para saber si uno es nacionalista o no. Si a uno le gusta es que no es nacionalista, ahora como no le guste...es que es nacionalista».

Pregunta.-¿Qué entiende por nacionalismo lingüístico?

Respuesta.-Consiste en que una lengua está asociada a un centro de poder que puede ser de un país o de varios. En torno a eso, existe una ideología que defiende que la expansión de esas lenguas se justifica por la propia lengua y no por las circunstancias. Muchos lingüistas intentan justificar en motivos lingüísticos aspectos que no son lingüísticos, sino políticos o históricos.

P.-¿Por ejemplo?

R.-Que el español o el inglés tengan 300 millones de hablantes no es normal y no tiene nada que ver con la lengua. Hay gente que lo justifica diciendo que son lenguas mejores o más fácil de ser aprendidas esta es la ideología que he tratado de estudiar.

P.-¿Por eso en su libro habla más del nacionalismo lingüístico español que del catalán porque el primero tiene más poder?

R.-El objetivo no es el nacionalismo lingüístico español, sino los nacionalismos lingüísticos. Si el inglés es una lengua internacional no se debe a cuestiones de la lengua, sino que se debe a circunstancias históricas, políticas, que vienen del colonialismo

P.-¿Y el catalán?

R.-Según la definición que yo hago del nacionalismos lingüísticos, no existe ni el vasco, ni el catalán ni el gallego. A ningún catalán se le ocurriría pensar que su lengua se hablara en Málaga.Y sería extraño que el catalán fuera la lengua oficial en Castilla. Sin embargo que el castellano se considera lengua oficial en Cataluña se considera normal. Y no, es tan anómala una cosa como la otra. En la ideología nacionalista españolista, cuando hay un paso que pueda poner en duda que el castellano sea dominante, hay protestas.

P.-Muchos no están de acuerdo con esa afirmación.

R.-Las dos características que asocio al nacionalismo no las cumple el catalán. En cambio, sí las vemos en el español, que considera que la lengua propia es mejor que las demás, superior a las otras. El segundo rasgo de los nacionalismos lingüísticos es que la lengua de la nación se considera tan buena que lo mejor para los demás es que la adopten y substituyan esa lengua por la suya.

P.-¿Ha recibido críticas?

R.-Bueno, el libro acaba de salir, pero las recibiré.

P.-Últimamente se ha suscitado mucha polémica en Cataluña respecto a la lengua.

R.-En realidad en Cataluña no, la polémica viene de fuera. Pero todo ciudadano catalán tiene que conocer el catalán porque es lengua oficial de Cataluña y la Generalitat no puede consentir que haya un ciudadano que no sepa catalán. Yo lo llevaría más lejos: Creo que cualquier ciudadano español debería tener conocimientos de catalán porque estamos en un estado plurinacional y plurilingüístico.Para ser funcionario del estado deberían exigirse las lenguas del Estado pero eso se interpreta por la ideología nacionalista española como discriminación, cuando ellos nunca consideran discriminación exigir el castellano.

P.-¿Qué le parece que en Cataluña se multe a empresarios por no rotular en catalán?

R.-Es una estupidez, una tontería. Si en Cataluña no hay rótulos en catalán, ¿dónde los va a haber?

P.-Se ha criticado mucho la dificultad de escolarizar a los niños en castellano en Cataluña...

R.-Volvemos a lo mismo. Si uno se va a Alemania, ¿puede escolarizarse en árabe? No, tiene que escolarizarse en alemán y a todo el mundo le parece normal. Es de cajón. En Cataluña se debe estudiar en catalán porque es la lengua internacional de Cataluña, también lo es el castellano, pero es una lengua de segundo orden en ese sentido.

P.-¿Diría que en Cataluña hay un bilingüismo real?

R.-Sí, de hecho Cataluña es uno de los países más bilingües de Europa y quizás del mundo. En Cataluña hay gente que usa las dos lenguas indistintamente.

Ja tinc resposta

Fa unes setmanes em preguntava per què Catalunya Ràdio havia deixat d'emetre "Els viatgers de la Gran Anaconda", un dels seus millors programes. Avui a l'"Avui", en Toni Arbonès ens aclareix algunes coses.

Les veus del desert

Al desert australià, una tribu aborigen irremissiblement condemnada a la desaparició va voler traspassar l'herència de la seva cultura ancestral a una persona d'una altra civilització. I per fer-ho va escollir l'autora d'aquest llibre, una nord-americana d'uns cinquanta anys que tot just acabava d'arribar al país i que s'havia interessat per establir contacte amb grups aborígens. En una improvisada cita enmig del desert amb alguns dels membres de la tribu, els ancians li van demanar que es desposseís de tot, i li van cremar la roba, les sabates, les targetes de crèdit... «Cal perdre-ho tot per guanyar-ho tot», li va dir l'únic que parlava la seva llengua. I aleshores, la van convidar a acompanyar-los en un viatge de tres mesos a través del desert, una travessia espiritual de la qual Marlo Morgan ha volgut deixar testimoni en aquest llibre extraordinari.

D'aquest llibre n'he llegit crítiques per a tots els gustos. Jo, us el recomano.

Tàrrega 2007

A la Fira del teatre de Tàrrega, sempre hi ha espectacles que triomfen més que d'altres. Dels que vaig poder veure el 2007 em quedo amb aquest de la "Compagnie Midi 12".