Sembla mentida!

Article escrit per l'escriptor i periodista Arturo Pérez-Reverte, publicat a "El Semanal" el 15 de novembre de 1998.

Los amos del Mundo
Arturo Pérez-Reverte

Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o de un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.

Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio -o al revés-, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.

Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará a usted el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo; porque siempre ganan ellos, cuando ganan, y nunca pierden ellos, cuando pierden.

No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tiene que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.

Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder; el riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.

Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días.

Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.

Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces -¡oh, prodigio!- mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.

Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.

Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la pagan con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con sus puestos de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.

Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.

Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.

Predicar amb l'exemple

L’altre dia vaig penjar un post on parlava de la campanya que un grup d’ateus i agnòstics duien a terme a la ciutat de Barcelona. Aquests últims dies n’hem sentit a parlar molt i s’han pogut llegir opinions per a tots els gustos. El tema està de moda...

Dimecres, llegint "La Contra" de La Vanguardia, em trobo amb una entrevista al neurocirurgià Henry Mash, que es declara internacionalista i amb el propòsit de fer d’aquest món un lloc millor des de l’ateisme.

Sembla que ateus i agnòstics s’estan destapant! Si fins ara eren representants de les religions els que anaven pel món predicant i fent el “bé”, no només perquè fossin generosos, sinó perquè eren jesuïtes, lames, rabins, etc..., ara també són els ateus i agnòstics els que actuen no només per la seva generositat com a persones, sinó des de la seva condició d’ateus i agnòstics.

No sé si és correcte o no, però com a mínim es “disputen” els fidels en igualtat de condicions.

Homenatge

Homenatge de la societat civil a Lluís Maria Xirinacs.

"Lapsus linguae" o traïció del subconscient?

El presentador del Telediario de TVE-1, va obrir la crònica esportiva de dilluns passat, dient que la jornada de Lliga del cap de setmana "no ha estat bona per als equips espanyols", en referència a l'empat del Reial Madrid davant l'Espanyol i a la golejada que el Barça li va propinar a l'Atlètic de Madrid.

Lapsus linguae o traïció del subconscient?



Lapsus linguae: Locució llatina que significa "error o entrebanc involuntari i inconscient al parlar".
Subconscient: Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l'estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.

No tota la culpa és d’Air Berlin

Que Air Berlin i la majoria de grans empreses que operen al nostre país no usin el català per comunicar-se amb els seus clients, no és exclusivament culpa de les companyies. El problema rau en el concepte d’estats on ens trobem. Ni França ni Espanya veuen la seva diversitat lingüística com un fet propi, sinó més aviat una singularitat regional, que està molt bé per a assumptes de segon ordre, però poc adequada pels assumptes “seriosos”. Totes les llengües es consideren “regionals” a excepció del castellà i el francès, que són les que alguns tenen per “estatals”.

Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.

Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.

El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.

- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.

- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.

Llarga vida al lloguer!

Que l'habitatge és un greu problema per a moltes famílies, fa temps que ha deixat de ser notícia. Però notícies com aquesta, encara tenen la capacitat de sorprendre'm.

Riure per no plorar

A hores d'ara més o menys tothom ja deu haver sentit parlar de la polèmica que ha generat l'editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols d'aquesta companyia aèria, en resposta a la petició que fa uns dies, li va enviar la direcció general de política lingüística de les Illes Balears, en què es demanava que es garantís "l'ús adequat de les llengües oficials a les Illes" i al mateix temps es fes un esforç per "garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l'ús correcte de la seva llengua".

El menyspreu cap a la nostra llengua és escandalós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-------------------------------
L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s'en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nord-est d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears té un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials, com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa de bord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?
Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. De les carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Ploramiques?

Potser hi ha qui té la sensació que molts catalans sempre ens estem queixant, que si ens fan això, que si no ens donen prou, que si la llengua, etc... que som uns ploramiques, vaja. Però és que hi ha coses que no puc arribar a entendre.

Publicat al "Racó Català".
"Ahir va tenir lloc a les instal·lacions del FC Barcelona la roda de premsa oficial prèvia al primer partit de la final de la lliga ACB estatal de bàsquet que jugarà l'equip blaugrana contra el TAU basc. La coincidència ha fet que els capitans de tots dos equips, Roger Grimau i Sergi Vidal, siguin catalans i catalanoparlants, i era en aquesta llengua en la que es disposaven a respondre les preguntes dels periodistes. Malgrat això quan Sergi Vidal, del TAU, mirava de respondre la primera pregunta, es va trobar amb la negativa de l'ACB.
De fet fou el responsable del club a la roda de premsa el que, seguint les estrictes indicacions de l'ACB, xiuxiuejà a l'orella de Vidal que havia de ser "en castellà", idioma en el que va continuar la seva intervenció. Posteriorment Roger Grimau, seguint les instruccions de l'ACB, comença la seva intervenció en castellà. Als pocs segons un periodista demana si pot declarar en català, i el delegat del club respon que "no" perquè "es una roda de premsa de l'ACB" i indica a un Grimau cada cop més sorprès que segueixi "en castellà" [vegeu la seqüència completa en vídeo]. Recordem que a les rodes de premsa de l'Eurolliga de bàsquet, o fins i tot a les de la NBA, un jugador pot fer les seves declaracions en català; en canvi a la lliga ACB és obligatori emprar-hi el castellà."

Enquestes

Que les enquestes són "aproximacions" a la realitat i que segons com i qui les fa, els resultats són uns o uns altres és força evident. Per això, el millor és agafar els resultats amb pinces.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat l'estudi "Llengua i identitat a Catalunya 2008". Un seguit d'enquestes fetes a més de 1.100 residents al Principat de Catalunya de més de 15 anys. Segons aquest estudi dut a terme amb un marge d'error del 3%, entre un 52% i un 62% dels catalans votarien 'SÍ' en cas que es convoqués un referèndum d'autodeterminació al Principat.

A part d'aquesta dada que m'ha sorprès molt gratament, de l'enquesta també se'n pot treure una idea dels hàbits lingüístics dels catalans (un 47% s'expressa habitualment en castellà i un 43% en català), i informació sobre el sentiment o identitat nacional dels enquestats (el 31,3% es declara tant català/na com espanyol/la).

Aquests resultats, llegits amb totes les precaucions que pertoca al tractar-se d'una enquesta, ajuden a trencar el clixé que molta gent té dels partidaris de la independència.

Versions 2.2

Mapes i simbologia

Versions 2.1

Jordi Alsina i Bilbeny és un historiador que ha desenvolupat teories sorprenents.

Enigma Cervantes

El descobriment d'Amèrica

Versions 2.0

Veritat?
Mentida?
Suposo que hi ha arguments per tots els gustos.

Joc net?

Fa uns dies arribava la noticia: “El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) dóna la raó a la Federació internacional de Bowling i reconeix l’oficialitat de la Federació Catalana”.

La resolució manté que la legislació espanyola no pot incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com és una federació esportiva, i això obre les portes a moltes altres federacions esportives catalanes que tenen voluntat de competir internacionalment.

No sé fins a quin punt podem celebrar la decisió del (TAS) i creure que per fi s’ha trobat una via que ens permetrà competir internacionalment en la majoria d’esports, o és un altre d’aquells episodis on l’eufòria inicial acaba convertint-se en indignació, quan el govern espanyol boicoteja el reconeixement.

Bé, el cas és que amb això de les seleccions catalanes ja n’hem sortit escaldats en més d’una ocasió i val més ser prudents. Però avui he llegit al web de la “Plataforma pro-seleccions esportives catalanes” que l’handbol pot ser el següent de la llista i això ja comença a tenir un altre aspecte. Primer perquè l’handbol és un dels esports més importants a casa nostra i després perquè és el que més m’estimo.

Aquí podeu consultar els esports on Catalunya ja té el reconeixement internacional.

Repressió xinesa

Ahir, la policia xinesa va detenir el periodista Shi Tao, condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat el règim xinès i haver atemptat contra l'autoritat l’any 2002. Fonts pròximes al detingut expliquen que ja és a la galeria d'ingressos de la presó Federal de Beijing.
El Tribunal Suprem xinès va denegar fa dues setmanes que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, que va dir la setmana passada que presentaria un recurs al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

Ara us proposo que canvieu unes paraules del text:
- “policia xinesa” per “Mossos d’Esquadra”
- “periodista Shi Tao” per “terrassenc Francesc Argemí, Franki”
- “règim xinès” per “bandera espanyola”
- “presó Federal de Beijing” per “presó Model de Barcelona”
- “Tribunal Suprem xinès” per “Tribunal Suprem espanyol”

Hi ha coses que s’haurien d’anomenar i denunciar per igual aquí i a la República Popular de la Xina.

Des d'Argentina (1)

Ahir em van dir que l'Ignasi, des que va arribar a l'Argentina ha obert un bloc per anar comentant el seu dia a dia.
Hi he entrat i m'he trobat amb aquest post. Jo l'he trobat genial.

15 anys sense Guillem Agulló

En record i homenatge.

Normalitat?

A la versió digital del diari Avui llegeixo: "La nova pel·lícula de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, rodada a la capital catalana i a Astúries l'estiu passat, s'estrenarà al setembre, i a Catalunya només es veurà en català o en versió original subtitulada (...)".

El que seria normal a qualsevol país del món, que un film es projectés en la llengua del país i en versió original, a casa nostra és notícia. Que ho sigui, és un clar exemple de fins a quin punt el català segueix discriminat en molts àmbits.

Llengües

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Avui l'entrevistaven al programa de ràdio "Món a RAC1" per presentar el seu nou llibre "El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva".
L'entrevista que transcric a continuació no és la de RAC1. Aquesta, la va publicar El Mundo el 17 de març passat i em sembla que us donarà una idea del perquè m'han sorprès les seves paraules. No pel què diu sinó des d'on ho diu.
---------------------------------------

Dos hombres se enzarzan en una discusión. Cada uno de ellos empuña una letra, ñ por un lado y ç por otro. El nacionalismo lingüístico es el último libro del lingüista Juan Carlos Moreno, un ensayo en el que el autor ataca a aquellas lenguas que se consideran superiores y tratan de imponerse sobre el resto. Y aunque el objetivo no es una crítica directa al castellano, los recurrentes ejemplos de que se sirve le harán diana de más de una crítica. Él lo sabe. «Mucha gente que se lea el libro se quedará muy disgustada porque pensarán que voy a decir lo que ellos creen que es nacionalismo, cuando es justamente al contrario», dice.

Aviso para navegantes del autor: «Mi libro es un termómetro para saber si uno es nacionalista o no. Si a uno le gusta es que no es nacionalista, ahora como no le guste...es que es nacionalista».

Pregunta.-¿Qué entiende por nacionalismo lingüístico?

Respuesta.-Consiste en que una lengua está asociada a un centro de poder que puede ser de un país o de varios. En torno a eso, existe una ideología que defiende que la expansión de esas lenguas se justifica por la propia lengua y no por las circunstancias. Muchos lingüistas intentan justificar en motivos lingüísticos aspectos que no son lingüísticos, sino políticos o históricos.

P.-¿Por ejemplo?

R.-Que el español o el inglés tengan 300 millones de hablantes no es normal y no tiene nada que ver con la lengua. Hay gente que lo justifica diciendo que son lenguas mejores o más fácil de ser aprendidas esta es la ideología que he tratado de estudiar.

P.-¿Por eso en su libro habla más del nacionalismo lingüístico español que del catalán porque el primero tiene más poder?

R.-El objetivo no es el nacionalismo lingüístico español, sino los nacionalismos lingüísticos. Si el inglés es una lengua internacional no se debe a cuestiones de la lengua, sino que se debe a circunstancias históricas, políticas, que vienen del colonialismo

P.-¿Y el catalán?

R.-Según la definición que yo hago del nacionalismos lingüísticos, no existe ni el vasco, ni el catalán ni el gallego. A ningún catalán se le ocurriría pensar que su lengua se hablara en Málaga.Y sería extraño que el catalán fuera la lengua oficial en Castilla. Sin embargo que el castellano se considera lengua oficial en Cataluña se considera normal. Y no, es tan anómala una cosa como la otra. En la ideología nacionalista españolista, cuando hay un paso que pueda poner en duda que el castellano sea dominante, hay protestas.

P.-Muchos no están de acuerdo con esa afirmación.

R.-Las dos características que asocio al nacionalismo no las cumple el catalán. En cambio, sí las vemos en el español, que considera que la lengua propia es mejor que las demás, superior a las otras. El segundo rasgo de los nacionalismos lingüísticos es que la lengua de la nación se considera tan buena que lo mejor para los demás es que la adopten y substituyan esa lengua por la suya.

P.-¿Ha recibido críticas?

R.-Bueno, el libro acaba de salir, pero las recibiré.

P.-Últimamente se ha suscitado mucha polémica en Cataluña respecto a la lengua.

R.-En realidad en Cataluña no, la polémica viene de fuera. Pero todo ciudadano catalán tiene que conocer el catalán porque es lengua oficial de Cataluña y la Generalitat no puede consentir que haya un ciudadano que no sepa catalán. Yo lo llevaría más lejos: Creo que cualquier ciudadano español debería tener conocimientos de catalán porque estamos en un estado plurinacional y plurilingüístico.Para ser funcionario del estado deberían exigirse las lenguas del Estado pero eso se interpreta por la ideología nacionalista española como discriminación, cuando ellos nunca consideran discriminación exigir el castellano.

P.-¿Qué le parece que en Cataluña se multe a empresarios por no rotular en catalán?

R.-Es una estupidez, una tontería. Si en Cataluña no hay rótulos en catalán, ¿dónde los va a haber?

P.-Se ha criticado mucho la dificultad de escolarizar a los niños en castellano en Cataluña...

R.-Volvemos a lo mismo. Si uno se va a Alemania, ¿puede escolarizarse en árabe? No, tiene que escolarizarse en alemán y a todo el mundo le parece normal. Es de cajón. En Cataluña se debe estudiar en catalán porque es la lengua internacional de Cataluña, también lo es el castellano, pero es una lengua de segundo orden en ese sentido.

P.-¿Diría que en Cataluña hay un bilingüismo real?

R.-Sí, de hecho Cataluña es uno de los países más bilingües de Europa y quizás del mundo. En Cataluña hay gente que usa las dos lenguas indistintamente.

Vull arguments

Aquí us deixo un article de l'Alfons López Tena publicat al diari Público el 15 d'octubre del 2007, i una entrevista que li van fer a la COPE aquell mateix mes.
Els 2 documents valen la pena.

Pel dret a decidir

9 DE MARÇ: CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES “PEL DRET A DECIDIR”

Coincidint amb la data de les eleccions espanyoles, les Plataformes Pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés han volgut donar un impuls a la campanya “Decideixo Decidir”. Aquesta campanya, que va començar per Sant Jordi de l’any passat té per objectiu recollir 500.000 signatures arreu dels Països Catalans per tal de demanar als Parlaments de Catalunya, País Valencià i de les Illes que reclamin el traspàs de la competència de convocatòria de referèndums.
De manera similar a quan es va fer la campanya sobre el Deute Extern, el diumenge 9 de març, jornada electoral, s’instal·laran taules de recollida de signatures als carrers de molts municipis catalans.
A Molins de Rei es volen instal·lar taules a 5 indrets, que funcionaran de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda.