"Lapsus linguae" o traïció del subconscient?

El presentador del Telediario de TVE-1, va obrir la crònica esportiva de dilluns passat, dient que la jornada de Lliga del cap de setmana "no ha estat bona per als equips espanyols", en referència a l'empat del Reial Madrid davant l'Espanyol i a la golejada que el Barça li va propinar a l'Atlètic de Madrid.

Lapsus linguae o traïció del subconscient?



Lapsus linguae: Locució llatina que significa "error o entrebanc involuntari i inconscient al parlar".
Subconscient: Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l'estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.

Ploramiques?

Potser hi ha qui té la sensació que molts catalans sempre ens estem queixant, que si ens fan això, que si no ens donen prou, que si la llengua, etc... que som uns ploramiques, vaja. Però és que hi ha coses que no puc arribar a entendre.

Publicat al "Racó Català".
"Ahir va tenir lloc a les instal·lacions del FC Barcelona la roda de premsa oficial prèvia al primer partit de la final de la lliga ACB estatal de bàsquet que jugarà l'equip blaugrana contra el TAU basc. La coincidència ha fet que els capitans de tots dos equips, Roger Grimau i Sergi Vidal, siguin catalans i catalanoparlants, i era en aquesta llengua en la que es disposaven a respondre les preguntes dels periodistes. Malgrat això quan Sergi Vidal, del TAU, mirava de respondre la primera pregunta, es va trobar amb la negativa de l'ACB.
De fet fou el responsable del club a la roda de premsa el que, seguint les estrictes indicacions de l'ACB, xiuxiuejà a l'orella de Vidal que havia de ser "en castellà", idioma en el que va continuar la seva intervenció. Posteriorment Roger Grimau, seguint les instruccions de l'ACB, comença la seva intervenció en castellà. Als pocs segons un periodista demana si pot declarar en català, i el delegat del club respon que "no" perquè "es una roda de premsa de l'ACB" i indica a un Grimau cada cop més sorprès que segueixi "en castellà" [vegeu la seqüència completa en vídeo]. Recordem que a les rodes de premsa de l'Eurolliga de bàsquet, o fins i tot a les de la NBA, un jugador pot fer les seves declaracions en català; en canvi a la lliga ACB és obligatori emprar-hi el castellà."

Joc net?

Fa uns dies arribava la noticia: “El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) dóna la raó a la Federació internacional de Bowling i reconeix l’oficialitat de la Federació Catalana”.

La resolució manté que la legislació espanyola no pot incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com és una federació esportiva, i això obre les portes a moltes altres federacions esportives catalanes que tenen voluntat de competir internacionalment.

No sé fins a quin punt podem celebrar la decisió del (TAS) i creure que per fi s’ha trobat una via que ens permetrà competir internacionalment en la majoria d’esports, o és un altre d’aquells episodis on l’eufòria inicial acaba convertint-se en indignació, quan el govern espanyol boicoteja el reconeixement.

Bé, el cas és que amb això de les seleccions catalanes ja n’hem sortit escaldats en més d’una ocasió i val més ser prudents. Però avui he llegit al web de la “Plataforma pro-seleccions esportives catalanes” que l’handbol pot ser el següent de la llista i això ja comença a tenir un altre aspecte. Primer perquè l’handbol és un dels esports més importants a casa nostra i després perquè és el que més m’estimo.

Aquí podeu consultar els esports on Catalunya ja té el reconeixement internacional.

Des d'Argentina (2)

Dissabte una altra final, on només podem contemplar una opció: GUANYAR!
I si no, una cervesa...

II Travessada (2)

Aquest diumenge es va dur a terme la IIa Travessada Molins de Rei – Vilafranca del Penedès. Una prova organitzada pel Centre Excursionista Molins de Rei (CEM) i que puntua per la Copa Catalana de Caminades de Resistència.
La caminada va començar a les 6 del matí, bona hora per posar-se a caminar i fer un bon nombre de quilòmetres abans que el Sol comenci a picar, però molt dolenta si el dia abans has anat a dormir a la 1, després d’haver perdut el tercer partit de la Fase de Permanència i d’haver-te discutit amb l’àrbitre del partit. Tot plegat feia preveure que els 45km es farien força durs.
Però bé, allà estàvem. A la Plaça dels Països Catalans a les 6 en punt del matí es donava el tret de sortida i el carrer Verdaguer quedava inundat amb bona part dels 600 participant que es van poder inscriure. La resta, els que no es veien amb forces de completar tot el recorregut, anirien amb autocar fins al quilòmetre 20.
Ens vam prendre la jornada amb molta calma, l’objectiu era arribar sencers a l’estació de Vilafranca i no vam escatimar minuts a cap dels avituallaments que hi havia al llarg de tot el recorregut. Al final 9 hores i 30 minuts, unes 5 hores més que els “bojos” que a quarts d’11 del matí ja eren a Vilafranca. Nosaltres a aquella hora tot just érem a la meitat de la prova!
Els 5 quilòmetres finals són els que es van fer més durs, portàvem 40 quilòmetres a les cames i el Sol escalfava de valent. Però cap a 2/4 de 4 de la tarda ja brindàvem amb cava al punt d’arribada, molt satisfets d’haver assolit l’objectiu i amb ganes de repetir-ho l’any vinent a la Molins – Montserrat.

II Travessada (1)

El Centre Excursionista Molins de Rei ja ha obert el període d'inscripcions per la II Travessada Molins de Rei - Vilafranca del Penedès que es durà a terme el proper diumenge 6 d'abril. La marxa, puntuable per la XI Copa Catalana de Caminades de Resistència, té un recorregut aproximat de 45 km, o si es prefereix, un segon itinerari de 25 km.

Handbol

Ara que s'acaba l'europeu de Noruega, podem recordar algunes imatges "històriques".
vídeo 1
vídeo 2
vídeo 3
vídeo 4
vídeo 5

POTS!

L'Ironman és una de les proves més exigents del món. 3.800 metres de natació, 180 quilòmetres de ciclisme i 42,2 quilòmetres de cursa.

Després d'això procuraré no tornar a dir "no puc"...
1 de 1

Una nació, una selecció!

El 29 de desembre tots a Bilbao!

Anunci 1
Anunci 2

44a Marxeta

Ahir diumenge tocava Marxeta, i amb aquesta ja en van 44 edicions. Com totes les activitats que porten el segell del CEM la organització va ser fantàstica, i malgrat que en alguns moments de la prova no teníem ni la més mínima idea de quin era el camí a seguir, vam poder segellar tots els controls de pas i arribar al final del recorregut.
Tot i que aquest any no haurem quedat massa ben classificats i serà més fàcil començar a buscar els nostres noms per la part baixa de la taula classificatòria, sempre podem dir allò que se sol dir en aquestes ocasions, que el més important era participar-hi.