Homenatge de la societat civil a Lluís Maria Xirinacs.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
dimecres, 8 d’octubre del 2008
"Lapsus linguae" o traïció del subconscient?
El presentador del Telediario de TVE-1, va obrir la crònica esportiva de dilluns passat, dient que la jornada de Lliga del cap de setmana "no ha estat bona per als equips espanyols", en referència a l'empat del Reial Madrid davant l'Espanyol i a la golejada que el Barça li va propinar a l'Atlètic de Madrid.
Lapsus linguae o traïció del subconscient?
Lapsus linguae: Locució llatina que significa "error o entrebanc involuntari i inconscient al parlar".
Subconscient: Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l'estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.
Lapsus linguae o traïció del subconscient?
Lapsus linguae: Locució llatina que significa "error o entrebanc involuntari i inconscient al parlar".
Subconscient: Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l'estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.
divendres, 19 de setembre del 2008
Preguntes...
Que RENFE no funciona tal com correspondria a un transport públic de qualitat, no és nou. Fa anys que s’arrosseguen deficiències i falta d’inversions, que provoquen que els qui usem aquest servei diàriament, hagem patit en més d’una ocasió retards, talls a les vies, aturades inacabables i altres despropòsits.
D’un temps ençà, sembla que per mirar de calmar els ànims dels usuaris, s’han fet algunes inversions. Algunes d’elles força curioses, com instal·lar caixes com aquesta a totes les estacions.

Un dia d’aquests li demanaré al cap d’estació que me n'expliqui alguna cosa.
D’un temps ençà, sembla que per mirar de calmar els ànims dels usuaris, s’han fet algunes inversions. Algunes d’elles força curioses, com instal·lar caixes com aquesta a totes les estacions.

Un dia d’aquests li demanaré al cap d’estació que me n'expliqui alguna cosa.
diumenge, 31 d’agost del 2008
2300 km from home
Propera destinació, Aalborg.
De mica en mica sembla que l'experiència comença a agafar forma, però segur que dies amb tanta intensitat d'esdeveniments com els que va viure el Bernat els primers dies del seu Erasmus costen de superar.
A partir d'ara, el seu bloc serà una aturada obligada a la xarxa.
De mica en mica sembla que l'experiència comença a agafar forma, però segur que dies amb tanta intensitat d'esdeveniments com els que va viure el Bernat els primers dies del seu Erasmus costen de superar.
A partir d'ara, el seu bloc serà una aturada obligada a la xarxa.
dijous, 10 de juliol del 2008
L'home a la recerca de sentit

Viktor Frankl visqué en primera persona la tortura i l’horror dels camps de concentració nazis. En aquest llibre ("L'home a la recerca de sentit: el camp de concentració viscut per un psicòleg" Barcelona: Edicions 62, 2005), l’autor ens explica com havent perdut pràcticament tot el que tenia, patir les brutalitats més inimaginables i ser a punt de morir en més d’una ocasió, fou capaç de viure totes aquelles dificultats amb dignitat.
“Si no és a les teves mans canviar una situació, sempre pots triar l’actitud amb què l’afrontes.”
Viktor Frankl
dimecres, 2 de juliol del 2008
Decisions
Les decisions encertades són el resultat de la experiència
i la experiència acostuma a ser el resultat de les decisions equivocades.
Anthony Robbins
i la experiència acostuma a ser el resultat de les decisions equivocades.
Anthony Robbins
dimarts, 17 de juny del 2008
No tota la culpa és d’Air Berlin
Que Air Berlin i la majoria de grans empreses que operen al nostre país no usin el català per comunicar-se amb els seus clients, no és exclusivament culpa de les companyies. El problema rau en el concepte d’estats on ens trobem. Ni França ni Espanya veuen la seva diversitat lingüística com un fet propi, sinó més aviat una singularitat regional, que està molt bé per a assumptes de segon ordre, però poc adequada pels assumptes “seriosos”. Totes les llengües es consideren “regionals” a excepció del castellà i el francès, que són les que alguns tenen per “estatals”.
Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.
Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.
El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.
- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.
- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.
Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.
Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.
El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.
- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.
- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.
dilluns, 9 de juny del 2008
Llarga vida al lloguer!

Que l'habitatge és un greu problema per a moltes famílies, fa temps que ha deixat de ser notícia. Però notícies com aquesta, encara tenen la capacitat de sorprendre'm.
divendres, 6 de juny del 2008
Riure per no plorar

A hores d'ara més o menys tothom ja deu haver sentit parlar de la polèmica que ha generat l'editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols d'aquesta companyia aèria, en resposta a la petició que fa uns dies, li va enviar la direcció general de política lingüística de les Illes Balears, en què es demanava que es garantís "l'ús adequat de les llengües oficials a les Illes" i al mateix temps es fes un esforç per "garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l'ús correcte de la seva llengua".
El menyspreu cap a la nostra llengua és escandalós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-------------------------------
L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s'en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”
Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nord-est d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears té un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials, com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.
Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa de bord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?
Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.
Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. De les carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.
Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin
dimecres, 4 de juny del 2008
Som pols d'estrelles

“La història més bella del món” és un llibre amb el que els seus autors volen explicar l'origen de l'univers, de la vida i de l’espècie humana, d’una manera planera i entenedora.
Molts fragments m'han semblat interessants. En deixo aquí un parell que ajuden a fer-se'n una idea.
“El Sol és una estrella de segona generació, és a dir, feta a partir de les deixalles d'estrelles anteriors. Tot el sistema solar, incloses les formes vives, participen d'aquesta descendència. Fa uns 4.500 milions d'anys, nasqué el nostre Sol a la perifèria d'una galàxia espiral de 8.000 milions d'anys, la Via Làctia.”
“Si reduïm els 4.500 milions d’anys del nostre planeta a un sol dia, suposant que ha aparegut a l’hora zero, la vida neix cap a les cinc de la matinada i es desenvolupa durant la resta del dia. Cap a les vuit de la tarda tenim només els primers mol·luscs. Després, a les onze de la nit, els dinosaures, que desapareixen quan falten cinc minuts per tres quarts de dotze, per deixar el camp lliure a l’evolució ràpida dels mamífers. Els nostres avantpassats no sorgeixen fins als cinc últims minuts abans de mitjanit i veuen doblar el volum del seu cervell ben bé a l’últim minut del dia. La revolució industrial ha començat només fa una centèssima de segón!”
REEVES, Hubert; ROSNAY, Joël de; COPPENS, Yvens; SIMONNET, Dominique. La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Barcelona: Edicions 62, 1996.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)