2300 km from home

Propera destinació, Aalborg.

De mica en mica sembla que l'experiència comença a agafar forma, però segur que dies amb tanta intensitat d'esdeveniments com els que va viure el Bernat els primers dies del seu Erasmus costen de superar.

A partir d'ara, el seu bloc serà una aturada obligada a la xarxa.

L'home a la recerca de sentit

Viktor Frankl visqué en primera persona la tortura i l’horror dels camps de concentració nazis. En aquest llibre ("L'home a la recerca de sentit: el camp de concentració viscut per un psicòleg" Barcelona: Edicions 62, 2005), l’autor ens explica com havent perdut pràcticament tot el que tenia, patir les brutalitats més inimaginables i ser a punt de morir en més d’una ocasió, fou capaç de viure totes aquelles dificultats amb dignitat.

“Si no és a les teves mans canviar una situació, sempre pots triar l’actitud amb què l’afrontes.”
Viktor Frankl

Decisions

Les decisions encertades són el resultat de la experiència
i la experiència acostuma a ser el resultat de les decisions equivocades.
Anthony Robbins

No tota la culpa és d’Air Berlin

Que Air Berlin i la majoria de grans empreses que operen al nostre país no usin el català per comunicar-se amb els seus clients, no és exclusivament culpa de les companyies. El problema rau en el concepte d’estats on ens trobem. Ni França ni Espanya veuen la seva diversitat lingüística com un fet propi, sinó més aviat una singularitat regional, que està molt bé per a assumptes de segon ordre, però poc adequada pels assumptes “seriosos”. Totes les llengües es consideren “regionals” a excepció del castellà i el francès, que són les que alguns tenen per “estatals”.

Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.

Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.

El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.

- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.

- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.

Llarga vida al lloguer!

Que l'habitatge és un greu problema per a moltes famílies, fa temps que ha deixat de ser notícia. Però notícies com aquesta, encara tenen la capacitat de sorprendre'm.

Riure per no plorar

A hores d'ara més o menys tothom ja deu haver sentit parlar de la polèmica que ha generat l'editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols d'aquesta companyia aèria, en resposta a la petició que fa uns dies, li va enviar la direcció general de política lingüística de les Illes Balears, en què es demanava que es garantís "l'ús adequat de les llengües oficials a les Illes" i al mateix temps es fes un esforç per "garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l'ús correcte de la seva llengua".

El menyspreu cap a la nostra llengua és escandalós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-------------------------------
L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s'en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nord-est d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears té un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials, com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa de bord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?
Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. De les carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Som pols d'estrelles

“La història més bella del món” és un llibre amb el que els seus autors volen explicar l'origen de l'univers, de la vida i de l’espècie humana, d’una manera planera i entenedora.

Molts fragments m'han semblat interessants. En deixo aquí un parell que ajuden a fer-se'n una idea.

“El Sol és una estrella de segona generació, és a dir, feta a partir de les deixalles d'estrelles anteriors. Tot el sistema solar, incloses les formes vives, participen d'aquesta descendència. Fa uns 4.500 milions d'anys, nasqué el nostre Sol a la perifèria d'una galàxia espiral de 8.000 milions d'anys, la Via Làctia.”

“Si reduïm els 4.500 milions d’anys del nostre planeta a un sol dia, suposant que ha aparegut a l’hora zero, la vida neix cap a les cinc de la matinada i es desenvolupa durant la resta del dia. Cap a les vuit de la tarda tenim només els primers mol·luscs. Després, a les onze de la nit, els dinosaures, que desapareixen quan falten cinc minuts per tres quarts de dotze, per deixar el camp lliure a l’evolució ràpida dels mamífers. Els nostres avantpassats no sorgeixen fins als cinc últims minuts abans de mitjanit i veuen doblar el volum del seu cervell ben bé a l’últim minut del dia. La revolució industrial ha començat només fa una centèssima de segón!”

REEVES, Hubert; ROSNAY, Joël de; COPPENS, Yvens; SIMONNET, Dominique. La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Ploramiques?

Potser hi ha qui té la sensació que molts catalans sempre ens estem queixant, que si ens fan això, que si no ens donen prou, que si la llengua, etc... que som uns ploramiques, vaja. Però és que hi ha coses que no puc arribar a entendre.

Publicat al "Racó Català".
"Ahir va tenir lloc a les instal·lacions del FC Barcelona la roda de premsa oficial prèvia al primer partit de la final de la lliga ACB estatal de bàsquet que jugarà l'equip blaugrana contra el TAU basc. La coincidència ha fet que els capitans de tots dos equips, Roger Grimau i Sergi Vidal, siguin catalans i catalanoparlants, i era en aquesta llengua en la que es disposaven a respondre les preguntes dels periodistes. Malgrat això quan Sergi Vidal, del TAU, mirava de respondre la primera pregunta, es va trobar amb la negativa de l'ACB.
De fet fou el responsable del club a la roda de premsa el que, seguint les estrictes indicacions de l'ACB, xiuxiuejà a l'orella de Vidal que havia de ser "en castellà", idioma en el que va continuar la seva intervenció. Posteriorment Roger Grimau, seguint les instruccions de l'ACB, comença la seva intervenció en castellà. Als pocs segons un periodista demana si pot declarar en català, i el delegat del club respon que "no" perquè "es una roda de premsa de l'ACB" i indica a un Grimau cada cop més sorprès que segueixi "en castellà" [vegeu la seqüència completa en vídeo]. Recordem que a les rodes de premsa de l'Eurolliga de bàsquet, o fins i tot a les de la NBA, un jugador pot fer les seves declaracions en català; en canvi a la lliga ACB és obligatori emprar-hi el castellà."

Comença l'estiu!

Tot i que oficialment l'estiu no començarà fins el dia 20 de juny a les 23:59, jo l'estrenaré aquest cap de setmana amb la FiraBirra. Enguany serà la 5a edició i ja comença a ser tradició inaugurar l'estiu amb cervesa i música en directe i acabar-lo amb l'Estirada de corda del diumenge de Festa Major.

I aquí us deixo 2 vídeos de cervesa i bon temps...

Enquestes

Que les enquestes són "aproximacions" a la realitat i que segons com i qui les fa, els resultats són uns o uns altres és força evident. Per això, el millor és agafar els resultats amb pinces.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat l'estudi "Llengua i identitat a Catalunya 2008". Un seguit d'enquestes fetes a més de 1.100 residents al Principat de Catalunya de més de 15 anys. Segons aquest estudi dut a terme amb un marge d'error del 3%, entre un 52% i un 62% dels catalans votarien 'SÍ' en cas que es convoqués un referèndum d'autodeterminació al Principat.

A part d'aquesta dada que m'ha sorprès molt gratament, de l'enquesta també se'n pot treure una idea dels hàbits lingüístics dels catalans (un 47% s'expressa habitualment en castellà i un 43% en català), i informació sobre el sentiment o identitat nacional dels enquestats (el 31,3% es declara tant català/na com espanyol/la).

Aquests resultats, llegits amb totes les precaucions que pertoca al tractar-se d'una enquesta, ajuden a trencar el clixé que molta gent té dels partidaris de la independència.