“La història més bella del món” és un llibre amb el que els seus autors volen explicar l'origen de l'univers, de la vida i de l’espècie humana, d’una manera planera i entenedora.
Molts fragments m'han semblat interessants. En deixo aquí un parell que ajuden a fer-se'n una idea.
“El Sol és una estrella de segona generació, és a dir, feta a partir de les deixalles d'estrelles anteriors. Tot el sistema solar, incloses les formes vives, participen d'aquesta descendència. Fa uns 4.500 milions d'anys, nasqué el nostre Sol a la perifèria d'una galàxia espiral de 8.000 milions d'anys, la Via Làctia.”
“Si reduïm els 4.500 milions d’anys del nostre planeta a un sol dia, suposant que ha aparegut a l’hora zero, la vida neix cap a les cinc de la matinada i es desenvolupa durant la resta del dia. Cap a les vuit de la tarda tenim només els primers mol·luscs. Després, a les onze de la nit, els dinosaures, que desapareixen quan falten cinc minuts per tres quarts de dotze, per deixar el camp lliure a l’evolució ràpida dels mamífers. Els nostres avantpassats no sorgeixen fins als cinc últims minuts abans de mitjanit i veuen doblar el volum del seu cervell ben bé a l’últim minut del dia. La revolució industrial ha començat només fa una centèssima de segón!”
REEVES, Hubert; ROSNAY, Joël de; COPPENS, Yvens; SIMONNET, Dominique. La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Barcelona: Edicions 62, 1996.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada