Que Air Berlin i la majoria de grans empreses que operen al nostre país no usin el català per comunicar-se amb els seus clients, no és exclusivament culpa de les companyies. El problema rau en el concepte d’estats on ens trobem. Ni França ni Espanya veuen la seva diversitat lingüística com un fet propi, sinó més aviat una singularitat regional, que està molt bé per a assumptes de segon ordre, però poc adequada pels assumptes “seriosos”. Totes les llengües es consideren “regionals” a excepció del castellà i el francès, que són les que alguns tenen per “estatals”.
Així, trobem que la majoria d’empreses que d’alguna manera o altra operen a zones on la llengua pròpia és diferent al castellà o al francès, no es veuen amb la necessitat d’usar-la ja que si ni els mateixos estats veuen a totes les seves llengües amb el mateix grau d’importància, és normal que tampoc ho contemplin la majoria d’empreses.
Quan planteges aquest tema a algú que veu amb total normalitat que una empresa no es relacioni a Catalunya, en català amb els seus clients catalanoparlants, apareixen arguments com la despesa econòmica que això els suposaria, o impossibilitats tècniques de tota mena. Això poden ser factors vàlids en alguns casos, una minoria diria jo. El que hi ha la majoria de vegades és una falta de sensibilitat i respecte per part de l’empresa, i grans dosis de nacionalisme lingüístic dels governs estatals d’Espanya i França.
El cas de SEAT:
Aquest fabricant de cotxes espanyol i amb seu a Catalunya, es comunica amb els seus clients d’Espanya i de França, exclusivament en castellà i francès respectivament.
- Limitacions econòmiques?
No. SEAT es comunica en català a Andorra i per tant, bona part de la feina de traducció del web ja està feta.
- Limitacions tècniques?
No. La mateixa companyia és capaç de dirigir-se als seus clients suïssos o belgues en les llengües oficials d’aquests estats. Suposo que no seria massa complicat dissenyar un web com el que la marca té a Suïssa o Bèlgica per a Espanya i França.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hi ha tantes companyies així, començant per l'empresa on treballo jo, l'altre dia ens van enviar un comunicat en Anglès, i això que tots els que estàvem copiats en el mail érem catalans! Si ni els que vivim aquí en fem ús de la nostra llengua... qui la utilitzarà?? Els nostres fills?? Encara pitjor!
Apa petons i que tingueu un bon dia!
Com en el cas d'Air Berlin, si només fos pel tema web, crec que si que seria més lògic poder aportar aquest servei en català, sense gaires problemes (tot i que igualment sí que els hi suposaria despesa econòmica, per molt que pugui semblar que no...). Però altres exigències (o simplement propostes) que comportin que part de la plantilla hagi d'apendre el català, em semblen una mica més díficils de dur a terme. Si enviem un email al Japó i no en sabem japonés, per quina llengua optaríeu? Suposo que l'anglès, no? Doncs lo mateix passa si un suís, senegalès, tailandès o rus no en sap el català: intentaria fer arribar el missatge en castellà si en sapiguès aquesta llengua, i en seu defecte, en anglès, com a llengua vehicular comuna. No ens hauriem d'ofendre per aquest fet.
Petons!
EEEIII ALEEEIIIX!!!!
MOLTES FELICITATS!!
...PER MOLTS ANYS!!
(Acabem de veure el Calendari Caus! qué malament, això que avui hem intercanviat emails!).
Més val tard que mai!
Que acabis de passar el dia molt bé. Aquí tens una estirada d'orelles virtual:
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i... 30!!
Molts petonets!!
Marc i Alicia.
Ups! sorry... són 29!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada