Potser hi ha qui té la sensació que molts catalans sempre ens estem queixant, que si ens fan això, que si no ens donen prou, que si la llengua, etc... que som uns ploramiques, vaja. Però és que hi ha coses que no puc arribar a entendre.
Publicat al "Racó Català".
"Ahir va tenir lloc a les instal·lacions del FC Barcelona la roda de premsa oficial prèvia al primer partit de la final de la lliga ACB estatal de bàsquet que jugarà l'equip blaugrana contra el TAU basc. La coincidència ha fet que els capitans de tots dos equips, Roger Grimau i Sergi Vidal, siguin catalans i catalanoparlants, i era en aquesta llengua en la que es disposaven a respondre les preguntes dels periodistes. Malgrat això quan Sergi Vidal, del TAU, mirava de respondre la primera pregunta, es va trobar amb la negativa de l'ACB.
De fet fou el responsable del club a la roda de premsa el que, seguint les estrictes indicacions de l'ACB, xiuxiuejà a l'orella de Vidal que havia de ser "en castellà", idioma en el que va continuar la seva intervenció. Posteriorment Roger Grimau, seguint les instruccions de l'ACB, comença la seva intervenció en castellà. Als pocs segons un periodista demana si pot declarar en català, i el delegat del club respon que "no" perquè "es una roda de premsa de l'ACB" i indica a un Grimau cada cop més sorprès que segueixi "en castellà" [vegeu la seqüència completa en vídeo]. Recordem que a les rodes de premsa de l'Eurolliga de bàsquet, o fins i tot a les de la NBA, un jugador pot fer les seves declaracions en català; en canvi a la lliga ACB és obligatori emprar-hi el castellà."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo estic amb tu. Crec que en aquest context potser s'hauria d'haver fet la roda de premsa en català. Més que res, per ser-hi a les instal·lacions del FC Barcelona i tal.
Però es que el tema de la llengua catalana i la "suposada" imposició que es pretèn fer d'aquesta (no entraré en dir si crec que és real o no), està tant a flor de pell, que suposo que molts no volen remoure amb aquest tipus de "conflictes" lingüístics. Tot i que es faci el que es faci, cap de les parts estarà contenta.
No sé qué es millor o pitjor. De fet, tot es dolent: tant la imposició del català, com la prohibició del català. La lliure elecció seria lo més correcte, potser. Però clar, amb la situació que hi ha creada vers el tema, faci el que es faci es pot generar una ofensa als "ploramiques", tant als "ploramiques" d'un cantó, com als "ploramiques" de l'altre.
PD: Iba a poner mi comentario en castellano, pero mejor no tentar a la suerte...jejejej :-P
Publica un comentari a l'entrada